Text

STATEMENT



cat_ Tot sorgeix a partir d’una forma que o bé m’ha semblat suggerent o bé és fruit de l’atzar. A partir d’aquí comença el joc: un desencadenament de formes que poden ser objectuals o paisatgístiques o totes dues coses a la vegada, cadascuna de les quals intenta adaptar-se a la que la precedeix. Amb quina finalitat? El procés constructiu d’aquest espai pictòric ve motivat per la necessitat de l’home a l’hora d’haver-se d’adaptar a situacions de la vida en les quals no hi ha pogut intervenir, i pel desig de sortir-se’n o resoldre-les de la millor manera possible: sobreviure. És així com es desenvolupa aquesta pintura, a través d’un seguit de conseqüències on hi van apareixent una serie de conflictes formals, errors, contagis, trencaments i solucions amb l’objectiu de crear un lloc mínimament habitable.

M’interessa l’estranyesa que es crea al convertir un objecte en espai i viceversa, com si ambdós volguessin ser totes dues coses alhora, en ocasions donant com a resultat una pintura atapeïda –apretada-, un lloc mancat d’oxigen.

El fet que cada quadre pugui provindre de l’atzar no significa que el resultat final també hi provingui. El procés acostuma a ser lent i meticulós -sobretot pel que fa a la composició i els colors-. Es tracta d’una successió de formes que pretenen adaptar-se a la forma que les ha originat amb més o menys fortuna. Les circumstàncies en què es troba l’obra en cada moment condicionen cadascun dels passos que realitzo, tant pel que fa a la forma com al color. Els errors poden esdevenir tan importants com qualsevol altre aspecte de l’obra, cada nou moviment ha de ser una resposta coherent respecte l’anterior.
M’interessa veure com es construeix l’obra a partir d’una pauta, com ens veiem obligats a integrar-nos, a adaptar-nos a unes circumstàncies que no hem triat i com els hi podem treure el màxim profit.

Amb la pintura busco on es troba el límit entre allò suportable i allò que no ho és. Hi ha un moment en què tot encaixa o tot es perd, però sovint el que més m’interessa és quan tot avança sobre un fil: la incertesa. Així doncs, hi ha quadres que finalment queden tancats i altres que es converteixen en una espècie de punts d’inflexió imperfectius.

Finalment he de dir que utilitzo la pintura com a mitjà artístic no només pel gust de fer-ho sino també pel temps que em requereix -en aquest cas la pintura a l’oli-, a l’hora de portar a terme aquestes construccions mentals.

Per altra banda considero que encara no he esgotat les múltiples possibilitats que m’ofereixen uns elements tan senzills com són l’oli i el pigment.














esp_ Todo surge a partir de una forma que o bien me ha parecido sugerente o bien es fruto del azar. A partir de ahí empieza el juego: un desencadenamiento de formas que pueden ser objetuales o paisajísticas, o ambas cosas a la vez, cada una de las cuales intenta adaptarse a la que la precede. ¿Con qué finalidad? El proceso constructivo de este espacio pictórico viene motivado por la necesidad del hombre a la hora de tener que adaptarse a situaciones de la vida en las cuales no ha podido intervenir, y por el deseo de resolverlas de la mejor manera posible: sobrevivir. Es así como se desarrolla esta pintura; a través de una acumulación de consecuencias en la que van apareciendo una serie de conflictos formales, errores, contagios, roturas y soluciones con el objetivo de crear un lugar mínimamente habitable. Me interesa la extrañeza que se crea al convertir un objeto en espacio y viceversa, como si ambos quisieran ser las dos cosas a la vez, en ocasiones dando como resultado una pintura repleta, un lugar falto de oxígeno. El hecho de que cada cuadro pueda provenir del azar no significa que el resultado final también provenga de él. El proceso acostumbra a ser lento y meticuloso –sobre todo en lo referente a la composición y a los colores-. Se trata de una sucesión de formas que pretenden adaptarse a la forma originaria con mayor o menor fortuna. Las circunstancias en las cuales se encuentra la obra en cada momento condicionan cada uno de los pasos que realizo, tanto en la forma como en el color. Los errores pueden llegar a ser tan importantes como cualquier otro aspecto de la obra, cada movimiento debe ser una respuesta coherente a su predecesor. Me interesa observar cómo se construye la obra a partir de una pauta, cómo nos vemos obligados a integrarnos, a adaptarnos a unas circunstancias que no hemos elegido, y cómo podemos sacarles el máximo provecho. Con la pintura busco dónde se encuentra el límite entre lo soportable y aquello que no lo es. Hay un momento en que todo encaja o todo se pierde, pero a menudo lo que más me interesa es cuando todo avanza sobre un hilo: la incertidumbre. Así pues, hay cuadros que finalmente se cierran y otros, en cambio, se convierten en una especie de puntos de inflexión imperfectivos. Por último, debo decir que utilizo la pintura como medio artístico no sólo por el gozo de hacerlo sino también por el tiempo que requiere –en este caso la pintura al óleo- llevar a término estas construcciones mentales.












eng_ Everything emerges from a form which either has seemed suggestive to me or maybe is the result of chance. From here, the game begins: a flood of forms that can be objectual or landscaping or both at once, each trying to adapt to the foregoing. For what purpose? The construction process of that pictorial space is motivated by the need of man when having to adapt to life situations in which there could not intervene, and the desire to get out or solve them the best possible way: to survive. That is how this painting developed through a series of consequences where there appear a series of formal conflicts, errors, infections, tears and solutions with the aim of creating a minimally habitable place. I'm interested in the strangeness that is created when converting an object into space and back, as if both want to be both things at once, sometimes resulting in a tight-tight-painting, a lack of oxygen. The fact that each picture can come from random does not mean that the end result also comes. The process is usually slow and meticulous -especially as regards the composition and colors-. It is a succession of forms which seek to adapt to the way that has led to a greater or lesser success. The circumstances under which the work is at any time determine that each step I make, both as regards the way and the color. The errors can become as important as any other aspect of the work, each new movement must be consistent response than earlier. I'm interested to see how the work is constructed from a pattern, how we have to integrate and to adapt ourselves to circumstances that we have not chosen and how we can maximize them. With painting I look for where is the boundary between what is tolerable and what is not. There is a moment when everything fits and everything is lost, but often the most interesting for me is when everything is progressing on a thread: uncertainty. Thus, there are boxes that are closed and others that eventually turn into a kind of imperfect tipping points. Finally I must say that I use painting as an artistic medium not only for taste but also to do so by the time I need -in this case oil painting-, when carrying out these mental constructions. On the other hand I think I still have not exhausted the many possibilities that offer such simple elements such as oil and pigment.
























NOTES



Moviment



Quan es balla s'encadenen els moviments. Quan parlo de ball, parlo de dansa. Quan ballem ens acostumen a dir que hem d'enllaçar un pas amb el següent, que el moviment ha de ser continu, com si tots els moviments fossin un de sol. Ens hem de moure com si respiréssim; amb naturalitat i sense parar. Fins i tot en els moments que poden semblar de pausa, de transició, de suspensió, hem de ballar. Sota l'aparença de quietud ha de restar el moviment encara viu, per imperceptible que pugui semblar. Mantenir la pulsació. Encaixar la respiració amb la dansa fins convertir el què fem en el què som.
A estones quan pinto, m'adono de sobte que he deixat de respirar. La cerca de precisió, l'atenció o la inseguretat que em suposa realitzar alguna cosa petita i concreta em recorda el moment just abans de disparar amb la càmara; aquell instant en què fins i tot el batec resulta molest. La tensió acumulada en aquests espais ínfims de la pintura esdevenen sovint petits punts d'inflexió. El moviment ha parat i al reprendre's continua/comença amb la voluntat de reincorporar-se, tanmateix no sempre és fàcil agafar el ritme de nou.




Març 2010